Hola amics avui us proposo una excursió diferent,un recorregut orba,concretament Calig
Situada en l'extrem septentrional del País Valencià, la vila de Càlig és situada damunt un pujol de 123 m sobre el nivell del mar
El terme municipal de Càlig limita amb les següents viles valencianes:
La carta de poblament va esser otorgada per Hug de Fullalquer l'any 1234 a Pere de Balaguer i a Bernat de Puig per poblar el lloc de Calig
El seu terme esta format per un seguit de turo nets o pujols de poca alzada
La vegetació és la pròpia del paisatge de la zona mediterrània. Aquí creixen el baladre, margalló, fonoll, timó, romer, coscoll i l'alzina, entre una innombrable quantitat i varietat d'arbustos i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.
Ermita de la Mare de Déu del Socors. Situada a un quilòmetre de la població i situada en un saludable i atapeït paratge arbrat. El camí que du és trepitjat sovint per nombrosos vianants que a l'estació estiuenca, especialment, aprofiten per a fer llargues caminades sota l'ombra de l'arbreda. El primer document escrit que fa referència a la vocació mariana del Socors a Càlig i l'existència d'un lloc destinat a ella està datat en 1582. De la qual va ser primera ermita es conserva una part de la seva construcció en el qual avui és el bar, ja que el nou santuari es va aixecar a l'últim terç del segle XVIII. L'edifici, d'estil neoclàssic amb esveltes palestres amb ornaments decoratius, acull en el seu interior frescos d'una gran bellesa colorista pintats pel morellà Joaquim Oliet en 1826. Dintre el recinte ermità trobem l'hostal, amb dependències destinades a lloguer d'estiuejants, i el pati dels pous, a més d'altres serveis i zones d'esbarjo.
Aqui es pot aprecia el monument a la dona de Calig,ubicada al costat de un pou en una plaça del poble
Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i després es va integrar en la denominada batllia de Cervera. Per això, va pertànyer el seu senyoriu a l'Orde de l'Hospital des de 1234 fins a 1319, i a l'Orde de Montesa des d'aquest any fins al segle XIX. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el 12 de juliol del 1234 juntament amb *Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. El 11 de gener de 1540 va ser erigida en vila independent. En 1649 va ser saquejada durant la guerra dels Segadors.
Antic pou ubicat en un altre raco del poble,es un seguit de sorpreses que et trobes passejant per els carrerons estrets i acollidors d'aquest municipi entrañable
Impressionant mosaic que ens ensenya paisatges i indrets d'aquest poble
La font de les tres aixetes
Església de Sant Llorenç. Alçada en el segle XIV va ser reconstruïda i ampliada entre 1619 i 1659, en quin es va donar definitivament per acabada, tot i que posteriorment es van anar afegint tot un seguit de detalls, com són el retaule major (avui desaparegut), la portada principal el 1758 i el mural de la Mare de Déu del Socors el 1900, entre uns altres. La magnífica construcció de l'edifici parroquial és conseqüència del corrent renaixentista escampat arreu del nostre país, el qual sap combinar amb harmonia, però alhora amb austeritat, les tendències clàssiques. Com resultat de la guerra de 1936-39, l'interior del temple resta totalment buit al ser desposseït dels seus retaules i ornaments. Serà a acabar aquesta contesa bèl·lica quan es comença una campanya per afavorir la construcció de nous retaules, bona part d'aquests obra del mestre Daniel Chillida, d'entre els quals fa mancada destacar, per la seva rellevància en el traçat de les línies i grandesa de detalls, el qual hi ha a l'altar major, datat el 1950 i dedicat a Sant Llorenç, patró de la vila.
La Torre. La seva sòlida construcció, treballada amb pedra de carreu, ha sofert al llarg del temps algunes modificacions importants i ha estat utilitzada, entre uns altres, com seu de l'Ajuntament, presó i magatzem.
Es una mena de torre de guaita datada l'any 1625 que antigament feia de guarda al castell de Cervera del Maestrat
La font de la plaça on brolla contínuament aigua símbol de vida i alegria a la vista i el oidà amb la seva cantarella característica
El rellotge d'aquesta ven conservada façana ens recorda que ja em de retornar cap a casa,despres de haver fet una passejada un xic per damunt de la historia de Calig
Asperan com sempre que vos agrada aquesta suggerència,us dic asta la propera amics i amigues de ELRACONETSISCO
SALUT I NATURA
No hay comentarios:
Publicar un comentario